16 de setembre del 2012

Deltebre promociona la cultura de l'arròs amb la XI Festa de la Sega



DELTEBRE (Baix Ebre).- Des de fa onze anys, Deltebre rememora, al mes de juny, com es plantava l'arròs i, ara al setembre, com se segava. Tothom qui vol pot viure l'experiència dins de l'arrossar amb el fang fins als genolls i aprenent dels vells pagesos que els guien en l'art de la sega. Tant la gent del territori com els que vénen d'altres llocs de Catalunya descobreixen sensacions úniques. Als anys seixanta, les primeres màquines segadores van començar a rellevar les falç amb que els antics pagesos del Delta segaven a mà les garbes de l'arròs. La implantació de la maquinària agrícola ha suposat en les últimes dècades un canvi sociològic important al delta de l'Ebre, que es resisteix a perdre les seues arrels.

Aquest diumenge Deltebre ha celebrat la onzena edició de la Festa de la sega de l'arròs. Allò que va començar com una jornada festiva entre amics ja s'ha consolidat com una de les fites més importants entre el calendari cultural i turístic del municipi. I és que el Delta es resisteix a perdre les seues arrels i ha sabut conjugar entre els seus actius turístics la cultura arrossaire que caracteritza aquest territori i la seua gent. "Havíem de recuperar tot allò que s'havia perdut en la mecanització de les feines, les arts mil·lenàries que els avenços han arraconat", ha apuntat l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa.

Les primeres màquines per segar l'arròs van arribar al delta de l'Ebre a principis dels anys seixanta. Les campanyes de la sega de l'arròs havien estat fins llavors molt diferents. Rius de colles d'homes vinguts de tots els punts de l'estat espanyol, s'apropaven la Delta per participar a la campanya de recollida de l'arròs. "Eren campanyes molt dures i molt feixugues", explica l'alcalde de Deltebre. "Es feia molt de pressa, venia gent de tot arreu, i era una època molt dura", ha recordat Aspa.

La mecanització del cultiu de l'arròs ha suposat un canvi socioeconòmic molt gran. Aquelles colles que van ajudar també a la repoblació del Delta van deixar de ser necessàries. El jornals d'arròs que podien recollir una quinzena d'homes durant cinc dies, la fan actualment tres homes amb les màquines agrícoles en una sola jornada. "Vam canviar totalment, vam deixar de viure a les barraques, de viure a les cases de camp per vigilar les collites, tot es portava a la cooperativa, es van fer sequers de formigó. Tot va canviar molt i es va despoblar el camp que abans estava molt poblat", ha explicat l'alcalde.

La bona feina que s'està fent al delta de l'Ebre per promocionar la cultura de l'arròs, ja ha atret altres territoris arrossaires de l'Estat i fins i tot alguna delegació xinesa per interessar-se per les maneres de fer que s'estan consolidant al Delta. Això és deu, segons Gervasi Aspa, a que "en èpoques de crisi es necessiten noves idees i maneres de fer i tothom s'interessa a veure què es el que fa la resta per veure si els és rentable aplicar-ho". L'alcalde de Deltebre ha mostrat l'orgull per aquest interès despertat a altres països del món, però demana que no "s'abaixi la guàrdia" per seguir potenciant la cultura, "el que hem estat i el que volem seguir sent encara que els mecanisme siguin uns altres", ha dit.

Aquestes visites són de moment una presa de contacte i intercanvis d'idees i coneixement, malgrat ja es comença a parlar d'algun conveni de col·laboració per l'explotació conjunta de la imatge de l'arròs.

Via ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta